A principis dels anys 30, després de gradurar-se a la Universitat de Pennsylvania, un arquitecte sense feina anomenat Alfred Mosher Butts es decidí a dissenyar un joc de taula. Després d’estudiar els jocs existents, va concloure que tots els jocs existents s’ajustaven a tres categories diferents: jocs de nombres, com els daus o el bingo; jocs de moviment de peces, com els escacs o les dames; i jocs de paraules, com els anagrames.

Butts va decidir crear un joc que emprés d’igual manera sort i habilitat, tot combinant elements dels anagrames, dels trencaclosques i dels encreuats, un passatemps popular ja als anys 20. Els jugadors prendrien set peces amb lletres impreses d’una bossa, i tot seguit intentarien formar paraules amb aquestes set lletres. La clau del joc seria l’anàlisi que Butts va fer de la llengua anglesa: Butts va analitzar les pàgines del New York Times per tal de calcular amb quina freqüència era utilitzada cada lletra de l’alfabet. Tot seguit, utilitzaria la freqüència de cada lletra per determinar quantes lletres de cada inclouria en el joc. Com a curiositat, només va incloure 4 “S”, per tal que la possibilitat de fer el plural de les paraules no fes el joc massa fàcil.

Inicialment anomenat “Lexiko”, m��s tard Butts la canvi�� el nom pel de “Criss Cross Words”, i començ�� a buscar un comprador. Els fabricants amb els quals va contactar el principi refusaren la idea, però Butts es mantingué tenaç. Finalment va vendre els drets a l’emprenedor amant dels jocs James Brunot. Brunot hi va fer alguns ajustaments menors al disseny, i canvià el nom del joc pel de “Scrabble”, un mot que significa més o menys “gratar frenèticament” (de l’holandès “Schrabben”, gratar, fregar, esgarrapar).

El 1948 el joc ja era una marca registrada, i James Brunot i la seva dona van convertir una escola abandonada de Dodgington, Connecticut, en una fàbrica de Scrabble. El 1949 els Brunots varen fabricar 2.400 jocs, però van perdre la suma de 450$. El joc, tot i així, anava guanyant popularitat mica en mica.

Segons diu la llegenda, el “boom” de l’Scrabble arribà al 1952 quan Jack Strauss, president de les botigues Macy’s, va jugar a aquest joc durant les seves vacances. Després de tornar de vacances, es sorprengué en veure que la seva botiga no disposava d’aquest joc, i féu una gran comanda tot declarant que, en un any, “tothom n’havia de tenir un”. El creixement fou tan gran que, el mateix any 1952, veient que ja no podien donar abast a la demanda, els Brunot traspassaren els drets de fabricació i distribució a l’empresa Selchow and Righter, am seu a Long Island, una de les que inicialment havia rebutjat la idea.

Selchow & Righter compraren la marca registrada el 1972. J. W. Spear & Sons van començar a vendre el joc a Austràlia i el regne Unit el 1955, i actualment són una filial de l’empresa Mattel. El 1986, Selchow and Righter varen vendre el joc a Coleco, que aviat cauria en bancarrota, i tots els seus drets serien comprats per Hasbro.

Des de 1990, a la trentena de versions del joc, entre les quals la russa, la txeca, l’hebrea o l’àrab, s’hi va afegir la catalàna. Aquell any, a instàncies de l’expert en jocs Oriol Comas i amb el patrocini del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, l’editor mataroní Borràs va editar la versió catalana basada en un rigorós estudi de les freqüències d���aparició de cada lletra en català.

El resultat fou un alfabet català d’Scrabble en el qual les fitxes de més valor (10 punts) són els digrafs L·L i NY i les lletres Ç i X les quals només apareixen un cop, en l’altre extrem hi ha 13 fitxes E de només un punt. També hi ha comodins batejats amb el nom d���“escarrassos” per indicació de l�������escriptor Avel·li Artís-Gener, T����������sner.

De fet, en Tísner va ser l’introductor de l’Scrabble en l�����àmbit dels Països Catalans. El pare dels mots encreuats en català, a primers dels 70, havia adaptat manualment un tauler angl��s hi jugava tot sovint amb la seva dona Lluïsa i la gent de la quinta d’en Jaume Fuster, M. Antonia Oliver i Montserrat Roig. També va ser el director de la primera partida duplicada, el 26/3/90, al Saló de l’Ensenyament entre cinquanta parelles d���estudiants, direcció que repetiria en el saló de l���any 1991 i en una altra partida duplicada a la localitat mallorquina d’Artà, en una trobada de professors de català a les Balears.

L’aparició de l’Scrabble en català va provocar el naixement d’una certa scrabblemania en cercles reduïts. El 1991 es va iniciar a Barcelona la primera lliga catalana d’Scrabble, la Lliga CUSCA on jugadors que provenien de l’enigmística professional, la correcció lingüística, el periodisme, la literatura, les ciències l’administració, la docència, etc. s’aplegaven al voltant d’un tauler per jugar amb la llengua. Des de llavors, el nombre de jugadors i de clubs ha anat creixent arreu del territori.

De la bona rebuda que aquest joc de paraules va tenir a casa nostra n’és indicatiu el fet que el catal�� va ser de les primeres llengües al món en la qual s’editava un problema diari. Els lectors de l�����������������AVUI van poder jugar diàriament a l’Scrabble gr����cies a l���exitosa secció mantinguda per en Miquel Sesé a la pàgina de passatemps